jueves, 9 de enero de 2014

PROJECTE PER A JOC EDUCATIU (segona entrega)


INICIACIÓ A LA PILOTA VALENCIANA MITJANÇANT JOCS ESPORTIUS MODIFICATS






https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7_2W6XFBjeKym91OiH0ejQ1j8ZM-f8g31d1L4IKCu-O-9VkTGEqQPZmKGfSzNivDuxJJDJsDo8A2YdDdTq6VuKXijCeCH4MCKLU070psovehugqQxmFW99Nm0GuL8LRUm_FlKpvnIOrc/s460/LOGO+ATLETISME_%2Bqjugar2.jpg

Vicent Ferrer, Universitat de València (Silla)
Victor Primo, Universitat de València (Silla)
Manuel Tur, Universitat de València (Fortaleny)
Vicent Santamatilde, Universitat de València (Sueca)

 http://www.ibero-exchange.org/en/images/logosuniversidades/Logo_Valencia.gif 
 F.C.A.F.E – VALÈNCIA (2013-2014)










ÍNDEX




















1-    Introducció



         “Iniciació a la pilota valenciana mitjançant jocs esportius modificats” és un projecte del qual es podria basar una unitat didàctica en l’àmbit escolar. Ja existeixen escoles i instituts on s’ha instaurat aquesta proposta, inclús hi ha llocs on la repeteixen en diversos cursos donant-li una gran importància a la pilota valenciana pel fet de ser un esport quasi autòcton.

Nosaltres el que hem buscat elegint aquest tema és crear el nostre propi model d’ensenyament d’aquest tipus d’iniciació esportiva. Utilitzant referències com la de Devis.J , Lizandra.J, Peiró C., Sánchez, Read i altres, hem procurat, utilitzant com aquestes referències de guia, desenvolupar una unitat didàctica per a l’ iniciació a la pilota valenciana mitjançant jocs esportius modificats on s’incorporen tots els principis metodològics apresos.

2-    Model horitzontal comprensiu


El Model horitzontal comprensiu és d’influència britànica. Aquestes influències provenen fundamentalment d’un grup de professors de la Universitat de Loughborough, Thorpe, Bunker i Almons (1986) que heretaren algunes idees i pràctiques sobre el paper del joc en l’ensenyança. No obstant això, aquest model ha sigut reelaborat per els treballs de Devís i Peiró (1992-1995), els quals han creat un projecte curricular per a l’educació física escolar, dirigit als principals grups de jocs esportius, és a dir, els de bat i camp, canxa dividida, invasió, mur i banc i diana.
Com que el què es pretén és desenvolupar aquest model, el què farem serà abordar els aspectes clau, què són: la relació entre la comprensió i la tàctica, el procés d’ensenyança, els jocs modificats i els principis de procediment que orienten al desenvolupament del joc. No obstant això, haurem de saber que:

-         De la tàctica a la tècnica. Esta forma d’abordar l’ensenyança dels jocs esportius s’orienta mitjançant l’ús de jocs modificats que posseeixen similituds tàctiques amb els esports estàndard de cada tipus o forma de joc esportiu (Devís y Sánchez (1996)).

-         L’ensenyança tindrà que basar-se en diversos jocs esportius modificats i, per a tractar d'aprendre els conceptes tàctics, tindrem que utilitzar diferents tipus de camps, xarxes, altures, mòbils, raquetes, material... (Devís y Sánchez (1996)).

-         Hi ha que comprendre de què va el joc. Sols així aconseguirem el màxim coneixement i podrem obtindre el rendiment adequat el qual volem potenciar (Devís y Sánchez (1996)).










3-    Canxa dividida


Proposta: Jocs modificats de mur o canxa dividida

 Els jocs de canxa dividida, s’enquadren dins de la classificació definida en el model horitzontal comprensiu que definiren J. Devís i C. Peiró (1992b,1995).
Aquests jocs es defineixen com a aquells en els quals busquem rebre el mòbil i intentar enviar-lo al camp contrari per a que l’equip rival no puga tornar-lo, i si el torna li ha de suposar un esforç superior, podent nosaltres rebre-ho en condicions, ocupant els espais de forma correcta mitjançant desplaçaments. No obstant això, trobem una gran varietat de variables que podríem anar modificant, com són: el mòbil, amb una gran varietat, pilotes, cometes, indiaques, volants... ; el complement amb el què es colpeja eixe mòbil: la mà, una raqueta, una pala... els jugadors, al ser jocs d’adversari sempre hi haurà algú a qui enfrontar-se, l’estai delimitat, més gran o més menut, depenent del què es vullga aconseguir, etc.

4-    Principis tàctics


Els principis tàctics són estratègies, diferents depenent de l’esport què es vullga practicar, que serviran per a entrenar als practicants de dit esport per a un millor progrés d’aquest i que facilite així la seua tècnica. Conèixer els principis tàctics bàsics de cada categoria de jocs esportius, i no centrant-nos en un únic esport com hem dit abans, ajudarà als professionals al desenvolupament de la comprensió, aquests es divideixen en:

- Individuals (Simón, M. (2010) Apuntes TAFAD asignatura AFI.)


a.     Enviar el mòbil a un espai lliure, lluny de l’oponent (Devís, 1996).
b.     Desplaçar al contrari. Consisteix en jugar el mòbil a cada costat del terreny de joc per a provocar que el contrincant estiga constantment en moviment.
c.      Recuperar la posició base lo mes ràpidament possible.
d.     Explotar els punts dèbils del contrari.
e.      Utilitzar els punts forts propis i defendre els dèbils.
f.       Translladar-se en diagonal.
g.     Davant de situacions compromeses, elevar el mòbil.
h.     Fintar i agafar a contrapeu.

 - Dobles (A més dels descrits anteriorment):

a.     Ajudar al company.
b.     Guanyar la ret/línea/espai.
c.      Jugar amb precisió.

  - Equips (A més dels descrits anteriorment):

     En defensa (
Simón, M. (2010) Apuntes TAFAD asignatura AFI.)
a.     Cobrir els espais del propi camp delimitant les funcions (recepció, bloqueig, defensa en segona línea, defensa front una finta...)
b.     Coordinar-se amb els companys per a la recepció del mòbil.
c.      Ajudar als companys i anticipar-se a les accions dels seus oponents.

    

       En atac (Simón, M. (2010) Apuntes TAFAD asignatura AFI.)

d.     Enviar el mòbil cap als mals receptores del equipo contrari o als espais lliures o d’interferències.
e.      Distribuir-se en l’espai delimitant funcions i coordinant les accions per a construir un atac sòlit.
     Hi hauria que afegir principis dels jocs que en els de canxa dividida es comparteix el terreny de joc  (vid. González Herrero, 1996).

Aquets serien els que sorgeixen en el raspall, modalitat de pilota valenciana:
a.     Obstaculitzar el colpeig del oponent.
b.     Llevar-se de la trajectòria de la pilota per a facilitar el colpeig del company.
c.      Coordinar-se amb el company per alternar els colps de la pilota.
d.     Avançar la línea de colpeig.

5-    La pilota valenciana


La pilota valenciana és l'esport quasi autòcton del País Valencià, on dos equips competeixen llançant-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passa per sobre d'una corda o avança unes ratlles en terra. (Federació de pilota valenciana)
Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen. (Federació de pilota valenciana)
IMATGE 1.D'esquerra a dreta, una pilota de vaqueta, de badana, de tec i de galotxetes. A sota, un guant
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Pilotes.jpg/230px-Pilotes.jpg

Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per què els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer o en un trinquet. (Federació de pilota valenciana)
Jugada des de temps immemorial per pobles tan diversos com els maies, els egipcis o els japonesos arriba a les nostres terres per la tradició grecoromana, com tants altres dels nostres referents culturals. (Federació de pilota valenciana)
A l'antiga Grècia hi sovintegen els testimonis de la pràctica de l'esport, sols direm que Alexandre el Gran es va distingir com a molt bon jugador. (Federació de pilota valenciana)
A Roma es practicava universalment, era recomanat pel metges com un exercici saludable per a totes les edats i condicions, i el practicaven el poble, els senadors i fins i tot els mateixos Cèsars (cal remarcar les aptituds de Vespasià i Alexandre Sever), es van fundar associacions i federacions de competició, apareixent els jugadors professionals, que eren menystinguts pels aficionats. (Federació de pilota valenciana)
Expandit pels legionaris a les terres de l'Imperi es va practicar a França, Bèlgica, Itàlia i la Península Ibèrica tot al llarg de l'edat mitjana amb modalitats que equivalen a les nostres llargues i escala i corda, segons el lloc fóra obert o tancat.

6-    Modalitats de la pilota valenciana


Com bé sabem, la pilota valenciana és un esport què avarca moltes modalitats que es diferencien segons el tipus de pilota en què es juga, més gran o més menuda, més o menys botadora, l’espai en què es juga, més o menys reduït a l’ample i al llarg, inclús a l’alt, si hi ha xarxes o no, si hi ha rebot o no, si hi ha tamborí o frares, si hi ha feridor o treta directa,etc. Per tant, totes aquestes variants determinaran si juguem a una o altra modalitat. Pasem, doncs, a anomenar-les, les podem dividir en dos estils:

Estil directe
Cada equip té la seua canxa i ha de llançar, es a dir, colpejar el mòbil cap a la canxa del adversari.
En les modalitats d’estil directe podem destacar “escala i corda”, aquesta es una modalitat que es practica amb una corda col·locada al mig d’aquest, a una altura de 2 metres.  És la modalitat més practicada pels professionals. Després tenim “galotxa”, que es una modalitat molt similar a l’escala i corda, però  es juga al carrer. També tenim les “galotxetes”, aquesta modalitat es desenvolupa per l’aire i s’aconsegueix fer punt quan el rival no aconsegueix passar la pilota per d’alt la xarxa. A més, tenim les “llargues”, que es la modalitat considerada més antiga de totes. Es juga al carrer i la seva característica més rellevant són les ratlles, que van traslladant-les segons on detinguen la pilota l’equip contrari quan li toque fer-ho, i així anant avançant fins a aconseguir les dos ratlles i realitzar els quinzes. Altra modalitat es la “pilota blanca”, que es molt practicada a l’horta nord. Altra modalitat es “pilota grossa”, aquesta modalitat es la precursora de les galotxetes. Actualment sols es practica a la zona de l’Abdet i a Parcent. També està la modalitat del “raspall”, aquesta es pot jugar tant al trinquet com al carrer. Es juga pel terra, com bé diu el seu nom, s’ha de raspallar el terra per colpejar la pilota. El raspall juntament amb l’escala i corda són les modalitats amb més professionals. (www.uv.es/pilota/)


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Trinquete_Pedreguer.jpg/230px-Trinquete_Pedreguer.jpgIMATGE: Trinquet de Pedreguer preparat per jugar a Escala i Corda
                                              Estil indirecte: Aquest estil es caracteritza perquè es comparteix la canxa de joc, és a dir, els equips estan dispostos en un mateix espai on llancen el mòbil contra un mur i aquest torna a la mateixa canxa perquè siga colpejada pels adversaris.
Les modalitats més característiques del estil indirecte són el “frare”, que es juga a un espai rectangular tancat a on cada jugador colpetja la pilota contra un mur perquè li done el adversari. En el mur on llancem el mòbil te dos bisells als cantons de la paret anomenats frares els quals permeten que la pilota realitze diferents efectes. Al mur on es colpeja té una ratlla on ens delimita l’altura mínima que ha de tindre el colpeix (90cm). I el “frontó”, que és una modalitat semblant al frontó basc, però es diferencia per les dimensions del frontó, més curt a València i la pilota amb la que es juga és més ràpida. (www.uv.es/pilota/)



7-    Propostes metodològiques (per a l’ iniciació a la pilota)


Nosaltres hem vist interessant el fet de treballar l’ iniciació a la pilota mitjançant amb els jocs esportius modificats pel fet què es poden treballar tots els aspectes que engloben les modalitats i aprendre a jugar amb un cert coneixement de totes aquestes sense realment estar jugant a elles.
Per a dur a terme el projecte, necessitaríem saber de quines instal·lacions, materials i alumnes precisem. Donat que aquests aspectes no es poden saber fins a no tindre un grup i un lloc definit on treballar amb aquesta proposta, en farem una estàndard de la que es puga partir com a referència.
Els jocs que utilitzaríem sempre tindrien la major participació possible per part de tots (tan xics com xiques, tan menuts com majors...); sempre simplificarien la tècnica donant-li poca importància al “què”, ampliant la part tàctica incidint en el “per què”; no serien excloents en el que un alumne puga deixar de jugar per circumstàncies del propi joc.
Dit açò, dividim els jocs segons el principi tàctic principal que treballen. De forma progressiva, de més individuals a més col·lectius, descrivim els jocs segons com els impartiríem:
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcXhJXrEj6TRW6ciQYHn44rbWfXoVuV4q8fhv1HgntrPU940DYrnPaOblcqyB16RzKygeQ_rsvtaIIob2Nm3sQSbZvYY_Y2O-b_f9aZoURwZMmlPNslHRIs4meOppe7550rK2m-2ee97Ra/s1600/DSC04705.JPG
IMATGE: Trinquet Municipal de Castelló amb els alumnes del CEIP Mestre Carles Elma amb Soro III.
I. Jocs en els què es treballe la buscada amb el mòbil de espais lliures en el camp rival lluny del oponent.
II. Jocs en els què es treballe l’ocupació d’espais lliures i la recuperació de la posició.
III. Jocs en els què es treballe l’ocupació equilibrada dels espais respecte als companys.
IV. Jocs en els què es treballe la buscada dels punts febles de l’equip rival per colpejar el mòbil.
V. Jocs en els què es treballe la forma d’avançar la línea de colpeig.
Tot i aquesta classificació, els jocs poden tindre diversos aspectes tàctics, no es precís que sols tinguen el què s’està treballant, però sí que serà en el que es farà més incidència.






8-    Jocs esportius modificats de pilota: beneficis


Per desenvolupar la nostra sessió pràctica hem decidit aplicar la metodologia comprensiva que es basa en el coneixement de la pilota valenciana mitjançant els jocs esportius modificats, els quals, els basarem en la comprensió.
Cal que definim el que son els jocs esportius modificats per una millor comprensió de aquestos. Un joc esportiu modificat es un “joc global que recull l’essència d’un o de tota una forma de jocs esportius estàndard, mantenint la problemàtica dels jocs esportius i exagerant els principis tàctics a la vegada. Reduint les exigències o demandes tècniques dels grans jocs esportius” (Thorpe, Bunker i Arnold 1988 conjuntament en Devís 1996: 48-49).
Amb la utilització dels jocs esportius modificats pretenem una comprensió practico-reflexiva dels jocs. Que els alumnes sàpiguen per que han portat a terme  una acció qualsevol. També son una bona eina per potenciar la creativitat dels alumnes, ja que quan estos tenen una certa facilitat per resoldre els problemes dels jocs, es facilita un model per solucionar aquests problemes. A més, son una eina molt útil per la socialització del grup i per fomentar una participació activa del grup, gracies a la reducció de la tècnica i la exageració de la tàctica, cosa que permet que els alumnes amb més dificultats puguin participar sense cap problema ni desinhibició d’aquestos alumnes. (Antolín, Martinez, La Educación Física cambia: 215,216)
En la nostra sessió pràctica utilitzarem aleshores els jocs esportius modificats, principalment els de canxa dividida o jocs de mur, degut a les instal·lacions de les que disposàvem. A més considerem que amb aquestos jocs, potenciem molt els principis tàctics que anteriorment hem anomenat i disminuïm la tècnica al mínim, ja que considerem que l’habilitat motriu de colpejar es una habilitat fàcil d’assolir i que no es necessari una excessiva tècnica.

9-    Competències



 Dins d’aquest viatge en el món de la pilota valenciana, els alumnes que hi participen a aquesta proposta d’iniciació esportiva mitjançant jocs esportius modificats, hauran d’adquirir certes aptituds i actituds per a saber si el mètode empleat es l’adequat.
Aquestes aptituds i actituds o competències a aconseguir seran la base per la que es regiran les sessions pràctiques. Donat que estem proposant el mètode horitzontal comprensiu, cal mantindre eixa línea i no demanar-li en ningun moment a un alumne que colpeja un mòbil de certa manera amb una tècnica analítica, sinó ensenyar-lo per a que puga saber quan i per què utilitzar un colp o altre.
Es podrien dividir, les competències, en dos tipus: aptitudinals i actitudinals.

o   Competències aptitudinals: aquelles referides a l’aprenentatge d’accions tàctiques:
IMATGE: classe d’EF al tinquet.

A.             L’alumne deu adquirir la capacitat de decisió front a situacions motrius.
B.             Si l’alumne tenia ja coneixements tàctics, millorar-los, i si no, adquirir-los.
C.             L’alumne deu d’aprendre a utilitzar els colps al seu favor o al del seu equip.
D.             És precís que l’alumne comprenga en cada moment el per què de cada acció i si no és l’acció correcta.

o   Competències actitudinals: aquelles referides a l’aprenentatge de reaccions o postures dins del joc.
A.   La bona acceptació de la participació de tothom.
B.   El respecte i no despreci per els menys avançats dins del joc.
C.   L’alumne ha de comprendre que el guanyar no importa.

10-           Conclusions

La pilota valenciana, utilitzada de manera educativa i pedagògicament adequada, pot ser molt útil per a que els xiquets aprenguen diferents valors, coneguen un nou esport, es relacionen... No obstant, hi ha que tindre en conter molts apartats i un gran número de condicionants per a poder realitzar aquest projecte.
Es un repte prou assolible si es reuneixen tots els requisits personals de la gent docent, sabent adaptar-se a les circumstàncies i poguent extraure tot el frut possible dels alumnes mitjançant els jocs esportius modificats de pilota. L’ iniciació esportiva a aquest esport es, a més a més, cosa fora de lo corrent, seguent un esport minoritari, no obstant vol dir, que tenim moltes possibilitats per a poder innovar.

11-           Bibliografia


Devís, J. i Peiró, C. (2007) La inciaición de los juegos deportivos: la enseñanza para la comprensión.

El model horitzontal comprensiu és d‘ influència britànica i està representat
pels treballs de Devís (1992) y Devís y Peiró (1992b, 1995).

Grup de professors de la Universitat de Loughborough, Thorpe, Bunker i Almons (1986).
(vid. González Herrero, 1996).

 Devís, J. (2013). Models d’ensenyament.

 Pàgina web de la federació de pilota valenciana.

 Devís, 1996;Devís y Peiró, 1992; Devís y Sánchez, 1996; Read y Devís,. 1990.

Antolín, Martinez, La Educación Física cambia: 215,216.

Simón, M. (2010) Apuntes TAFAD asignatura AFI.