INICIACIÓ A LA PILOTA VALENCIANA MITJANÇANT JOCS ESPORTIUS MODIFICATS
Vicent Ferrer,
Universitat de València (Silla)
Victor Primo,
Universitat de València (Silla)
Manuel Tur,
Universitat de València (Fortaleny)
Vicent
Santamatilde, Universitat de València (Sueca)
F.C.A.F.E – VALÈNCIA (2013-2014)
ÍNDEX
1- Introducció
“Iniciació a la pilota valenciana
mitjançant jocs esportius modificats” és un projecte del qual es podria basar
una unitat didàctica en l’àmbit escolar. Ja existeixen escoles i instituts on
s’ha instaurat aquesta proposta, inclús hi ha llocs on la repeteixen en
diversos cursos donant-li una gran importància a la pilota valenciana pel fet
de ser un esport quasi autòcton.
Nosaltres el
que hem buscat elegint aquest tema és crear el nostre propi model d’ensenyament
d’aquest tipus d’iniciació esportiva. Utilitzant referències com la de Devis.J
, Lizandra.J, Peiró C., Sánchez, Read i altres, hem procurat, utilitzant com
aquestes referències de guia, desenvolupar una unitat didàctica per a l’
iniciació a la pilota valenciana mitjançant jocs esportius modificats on
s’incorporen tots els principis metodològics apresos.
2- Model
horitzontal comprensiu
El Model horitzontal comprensiu és d’influència britànica. Aquestes
influències provenen fundamentalment d’un grup de professors de la Universitat
de Loughborough, Thorpe, Bunker i Almons (1986) que heretaren algunes idees i
pràctiques sobre el paper del joc en l’ensenyança. No obstant això, aquest
model ha sigut reelaborat per els treballs de Devís i Peiró (1992-1995), els
quals han creat un projecte curricular per a l’educació física escolar, dirigit
als principals grups de jocs esportius, és a dir, els de bat i camp, canxa
dividida, invasió, mur i banc i diana.
Com que el què es pretén és desenvolupar aquest model, el què farem serà
abordar els aspectes clau, què són: la relació entre la comprensió i la
tàctica, el procés d’ensenyança, els jocs modificats i els principis de
procediment que orienten al desenvolupament del joc. No obstant això, haurem de
saber que:
- De la tàctica a la
tècnica. Esta forma d’abordar l’ensenyança dels jocs esportius s’orienta
mitjançant l’ús de jocs modificats que posseeixen similituds tàctiques amb els
esports estàndard de cada tipus o forma de joc esportiu (Devís y Sánchez
(1996)).
- L’ensenyança tindrà
que basar-se en diversos jocs esportius modificats i, per a tractar d'aprendre
els conceptes tàctics, tindrem que utilitzar diferents tipus de camps, xarxes,
altures, mòbils, raquetes, material... (Devís y Sánchez (1996)).
- Hi ha que comprendre
de què va el joc. Sols així aconseguirem el màxim coneixement i podrem obtindre
el rendiment adequat el qual volem potenciar (Devís y Sánchez
(1996)).
3- Canxa dividida
Proposta: Jocs
modificats de mur o canxa dividida
Els jocs
de canxa dividida, s’enquadren dins de la classificació definida en el model
horitzontal comprensiu que definiren J. Devís i C. Peiró (1992b,1995).
Aquests jocs es
defineixen com a aquells en els quals busquem rebre el mòbil i intentar
enviar-lo al camp contrari per a que l’equip rival no puga tornar-lo, i si el
torna li ha de suposar un esforç superior, podent nosaltres rebre-ho en
condicions, ocupant els espais de forma correcta mitjançant desplaçaments. No
obstant això, trobem una gran varietat de variables que podríem anar
modificant, com són: el mòbil, amb una gran varietat, pilotes, cometes,
indiaques, volants... ; el complement amb el què es colpeja eixe mòbil: la mà,
una raqueta, una pala... els jugadors, al ser jocs d’adversari sempre hi haurà
algú a qui enfrontar-se, l’estai delimitat, més gran o més menut, depenent del
què es vullga aconseguir, etc.
4- Principis
tàctics
Els principis
tàctics són estratègies, diferents depenent de l’esport què es vullga
practicar, que serviran per a entrenar als practicants de dit esport per a un
millor progrés d’aquest i que facilite així la seua tècnica. Conèixer els
principis tàctics bàsics de cada categoria de jocs esportius, i no centrant-nos
en un únic esport com hem dit abans, ajudarà als professionals al
desenvolupament de la comprensió, aquests es divideixen en:
- Individuals (Simón, M. (2010) Apuntes TAFAD
asignatura AFI.)
a. Enviar el mòbil a un espai lliure, lluny de
l’oponent (Devís, 1996).
b. Desplaçar al contrari. Consisteix en jugar
el mòbil a cada costat del terreny de joc per a provocar que el contrincant
estiga constantment en moviment.
c. Recuperar la posició base lo mes
ràpidament possible.
d. Explotar els punts dèbils del contrari.
e. Utilitzar els punts forts propis i
defendre els dèbils.
f. Translladar-se en diagonal.
g. Davant de situacions compromeses, elevar el
mòbil.
h. Fintar i agafar a contrapeu.
- Dobles (A més dels descrits anteriorment):
a. Ajudar al company.
b. Guanyar la ret/línea/espai.
c. Jugar amb precisió.
- Equips (A més dels descrits anteriorment):
En defensa (Simón, M. (2010) Apuntes TAFAD asignatura AFI.)
a. Cobrir els espais del propi camp delimitant
les funcions (recepció, bloqueig, defensa en segona línea, defensa front una
finta...)
b. Coordinar-se amb els companys per a la
recepció del mòbil.
c. Ajudar als companys i anticipar-se a
les accions dels seus oponents.
En atac (Simón,
M. (2010) Apuntes TAFAD asignatura AFI.)
d. Enviar el mòbil cap als mals receptores del
equipo contrari o als espais lliures o d’interferències.
e. Distribuir-se en l’espai delimitant
funcions i coordinant les accions per a construir un atac sòlit.
Hi hauria que afegir principis dels jocs que en els de canxa dividida es
comparteix el terreny de joc (vid. González Herrero, 1996).
Aquets serien
els que sorgeixen en el raspall, modalitat de pilota valenciana:
a. Obstaculitzar el colpeig del oponent.
b. Llevar-se de la trajectòria de la pilota
per a facilitar el colpeig del company.
c. Coordinar-se amb el company per
alternar els colps de la pilota.
d. Avançar la línea de colpeig.
5- La pilota
valenciana
La pilota
valenciana és l'esport quasi autòcton del País Valencià, on
dos equips competeixen llançant-se una pilota amb la mà sota determinades
regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passa per sobre d'una
corda o avança unes ratlles en terra. (Federació de pilota valenciana)
Tot i que
normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota
valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com
la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom
genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota
amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen. (Federació de pilota valenciana)
IMATGE 1.D'esquerra a dreta, una pilota de vaqueta, de badana, de tec i de
galotxetes. A sota, un guant
Excepte en el
cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es
caracteritzen per què els jugadors estan acarats, separats per una corda o
unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que
durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al
carrer o en un trinquet. (Federació
de pilota valenciana)
Jugada des de temps immemorial per pobles tan diversos com els maies, els
egipcis o els japonesos arriba a les nostres terres per la tradició
grecoromana, com tants altres dels nostres referents culturals. (Federació de pilota valenciana)
A l'antiga Grècia hi sovintegen els testimonis de la pràctica de l'esport,
sols direm que Alexandre el Gran es va distingir com a molt bon jugador. (Federació de pilota valenciana)
A Roma es practicava universalment, era recomanat pel metges com un
exercici saludable per a totes les edats i condicions, i el practicaven el
poble, els senadors i fins i tot els mateixos Cèsars (cal remarcar les aptituds
de Vespasià i Alexandre Sever), es van fundar associacions i federacions de
competició, apareixent els jugadors professionals, que eren menystinguts pels
aficionats. (Federació de pilota
valenciana)
Expandit pels legionaris a les terres de l'Imperi es va practicar a França,
Bèlgica, Itàlia i la Península Ibèrica tot al llarg de l'edat mitjana amb
modalitats que equivalen a les nostres llargues i escala i corda, segons el
lloc fóra obert o tancat.
6- Modalitats de
la pilota valenciana
Com bé sabem, la pilota valenciana és un esport què
avarca moltes modalitats que es diferencien segons el tipus de pilota en què es
juga, més gran o més menuda, més o menys botadora, l’espai en què es juga, més
o menys reduït a l’ample i al llarg, inclús a l’alt, si hi ha xarxes o no, si
hi ha rebot o no, si hi ha tamborí o frares, si hi ha feridor o treta
directa,etc. Per tant, totes aquestes variants determinaran si juguem a una o
altra modalitat. Pasem, doncs, a anomenar-les, les podem dividir en dos estils:
Estil directe
Cada equip té
la seua canxa i ha de llançar, es a dir, colpejar el mòbil cap a la canxa del
adversari.
En les
modalitats d’estil directe podem destacar “escala i corda”, aquesta es una
modalitat que es practica amb una corda col·locada al mig d’aquest, a una
altura de 2 metres . És la modalitat més practicada pels
professionals. Després tenim “galotxa”, que es una modalitat molt similar a
l’escala i corda, però es juga al
carrer. També tenim les “galotxetes”, aquesta modalitat es desenvolupa per
l’aire i s’aconsegueix fer punt quan el rival no aconsegueix passar la pilota
per d’alt la xarxa. A més, tenim les “llargues”, que es la modalitat
considerada més antiga de totes. Es juga al carrer i la seva característica més
rellevant són les ratlles, que van traslladant-les segons on detinguen la
pilota l’equip contrari quan li toque fer-ho, i així anant avançant fins a
aconseguir les dos ratlles i realitzar els quinzes. Altra modalitat es la
“pilota blanca”, que es molt practicada a l’horta nord. Altra modalitat es
“pilota grossa”, aquesta modalitat es la precursora de les galotxetes.
Actualment sols es practica a la zona de l’Abdet i a Parcent. També està la
modalitat del “raspall”, aquesta es pot jugar tant al trinquet com al carrer.
Es juga pel terra, com bé diu el seu nom, s’ha de raspallar el terra per
colpejar la pilota. El raspall juntament amb l’escala i corda són les
modalitats amb més professionals. (www.uv.es/pilota/)
IMATGE: Trinquet de
Pedreguer preparat per jugar a Escala i Corda
Estil
indirecte: Aquest estil es caracteritza perquè es comparteix la canxa de joc, és a
dir, els equips estan dispostos en un mateix espai on llancen el mòbil contra
un mur i aquest torna a la mateixa canxa perquè siga colpejada pels adversaris.
Les modalitats
més característiques del estil indirecte són el “frare”, que es juga a un espai
rectangular tancat a on cada jugador colpetja la pilota contra un mur perquè li
done el adversari. En el mur on llancem el mòbil te dos bisells als cantons de la
paret anomenats frares els quals permeten que la pilota realitze diferents
efectes. Al mur on es colpeja té una ratlla on ens delimita l’altura mínima que
ha de tindre el colpeix (90cm). I el “frontó”, que és una modalitat semblant al
frontó basc, però es diferencia per les dimensions del frontó, més curt a
València i la pilota amb la que es juga és més ràpida. (www.uv.es/pilota/)
7- Propostes
metodològiques (per a l’ iniciació a la pilota)
Nosaltres hem vist interessant el fet de treballar l’ iniciació a la pilota
mitjançant amb els jocs esportius modificats pel fet què es poden treballar
tots els aspectes que engloben les modalitats i aprendre a jugar amb un cert
coneixement de totes aquestes sense realment estar jugant a elles.
Per a dur a terme el projecte, necessitaríem saber de quines
instal·lacions, materials i alumnes precisem. Donat que aquests aspectes no es
poden saber fins a no tindre un grup i un lloc definit on treballar amb aquesta
proposta, en farem una estàndard de la que es puga partir com a referència.
Els jocs que utilitzaríem sempre tindrien la major participació possible
per part de tots (tan xics com xiques, tan menuts com majors...); sempre
simplificarien la tècnica donant-li poca importància al “què”, ampliant la part
tàctica incidint en el “per què”; no serien excloents en el que un alumne puga
deixar de jugar per circumstàncies del propi joc.
Dit açò, dividim els jocs segons el principi tàctic principal que
treballen. De forma progressiva, de més individuals a més col·lectius,
descrivim els jocs segons com els impartiríem:
IMATGE: Trinquet Municipal de Castelló amb els alumnes del CEIP Mestre Carles
Elma amb Soro III.
I. Jocs en els què es treballe la buscada amb el mòbil de espais
lliures en el camp rival lluny del oponent.
II. Jocs en els què es treballe l’ocupació d’espais lliures i la
recuperació de la posició.
III. Jocs en els què es treballe l’ocupació equilibrada dels espais
respecte als companys.
IV. Jocs en els què es treballe la buscada dels punts febles de
l’equip rival per colpejar el mòbil.
V. Jocs en els què es treballe la forma d’avançar la línea de colpeig.
Tot i aquesta classificació, els jocs poden tindre diversos aspectes
tàctics, no es precís que sols tinguen el què s’està treballant, però sí que
serà en el que es farà més incidència.
8- Jocs esportius
modificats de pilota: beneficis
Per desenvolupar la nostra sessió pràctica hem decidit
aplicar la metodologia comprensiva que es basa en el coneixement de la pilota
valenciana mitjançant els jocs esportius modificats, els quals, els basarem en
la comprensió.
Cal que definim el que son els jocs esportius modificats
per una millor comprensió de aquestos. Un joc esportiu modificat es un “joc
global que recull l’essència d’un o de tota una forma de jocs esportius
estàndard, mantenint la problemàtica dels jocs esportius i exagerant els
principis tàctics a la vegada. Reduint les exigències o demandes tècniques dels
grans jocs esportius” (Thorpe, Bunker i Arnold 1988 conjuntament en Devís 1996:
48-49).
Amb la utilització dels jocs esportius modificats
pretenem una comprensió practico-reflexiva dels jocs. Que els alumnes sàpiguen
per que han portat a terme una acció
qualsevol. També son una bona eina per potenciar la creativitat dels alumnes,
ja que quan estos tenen una certa facilitat per resoldre els problemes dels
jocs, es facilita un model per solucionar aquests problemes. A més, son una
eina molt útil per la socialització del grup i per fomentar una participació
activa del grup, gracies a la reducció de la tècnica i la exageració de la
tàctica, cosa que permet que els alumnes amb més dificultats puguin participar
sense cap problema ni desinhibició d’aquestos alumnes. (Antolín, Martinez, La Educación Física cambia: 215,216)
En la nostra sessió pràctica utilitzarem aleshores els
jocs esportius modificats, principalment els de canxa dividida o jocs de mur,
degut a les instal·lacions de les que disposàvem. A més considerem que amb
aquestos jocs, potenciem molt els principis tàctics que anteriorment hem
anomenat i disminuïm la tècnica al mínim, ja que considerem que l’habilitat
motriu de colpejar es una habilitat fàcil d’assolir i que no es necessari una
excessiva tècnica.
9- Competències
Dins d’aquest viatge en el món de la pilota valenciana, els alumnes que
hi participen a aquesta proposta d’iniciació esportiva mitjançant jocs
esportius modificats, hauran d’adquirir certes aptituds i actituds per a saber
si el mètode empleat es l’adequat.
Aquestes
aptituds i actituds o competències a aconseguir seran la base per la que es
regiran les sessions pràctiques. Donat que estem proposant el mètode
horitzontal comprensiu, cal mantindre eixa línea i no demanar-li en ningun
moment a un alumne que colpeja un mòbil de certa manera amb una tècnica
analítica, sinó ensenyar-lo per a que puga saber quan i per què utilitzar un
colp o altre.
Es podrien
dividir, les competències, en dos tipus: aptitudinals i actitudinals.
o Competències aptitudinals: aquelles referides a
l’aprenentatge d’accions tàctiques:
IMATGE: classe d’EF al tinquet.
A. L’alumne
deu adquirir la capacitat de decisió front a situacions motrius.
B. Si
l’alumne tenia ja coneixements tàctics, millorar-los, i si no, adquirir-los.
C. L’alumne
deu d’aprendre a utilitzar els colps al seu favor o al del seu equip.
D. És
precís que l’alumne comprenga en cada moment el per què de cada acció i si no
és l’acció correcta.
o Competències actitudinals: aquelles referides a
l’aprenentatge de reaccions o postures dins del joc.
A. La bona acceptació de la participació de tothom.
B. El respecte i no despreci per els menys avançats dins
del joc.
C. L’alumne ha de comprendre que el guanyar no importa.
10-
Conclusions
La
pilota valenciana, utilitzada de manera educativa i pedagògicament adequada,
pot ser molt útil per a que els xiquets aprenguen diferents valors, coneguen un
nou esport, es relacionen... No obstant, hi ha que tindre en conter molts
apartats i un gran número de condicionants per a poder realitzar aquest
projecte.
Es un
repte prou assolible si es reuneixen tots els requisits personals de la gent
docent, sabent adaptar-se a les circumstàncies i poguent extraure tot el frut
possible dels alumnes mitjançant els jocs esportius modificats de pilota. L’
iniciació esportiva a aquest esport es, a més a més, cosa fora de lo corrent, seguent
un esport minoritari, no obstant vol dir, que tenim moltes possibilitats per a
poder innovar.
11-
Bibliografia
Devís, J. i Peiró, C. (2007) La inciaición de los juegos deportivos: la
enseñanza para la comprensión.
El model horitzontal comprensiu és d‘
influència britànica i està representat
pels treballs de Devís (1992) y Devís y
Peiró (1992b, 1995).
Grup de professors de la Universitat de
Loughborough, Thorpe, Bunker i Almons (1986).
(vid. González Herrero,
1996).
Devís, J. (2013). Models d’ensenyament.
Pàgina web de la federació de
pilota valenciana.
Devís, 1996;Devís y Peiró,
1992; Devís y Sánchez, 1996; Read y Devís,. 1990.
Antolín, Martinez,
La Educación Física cambia: 215,216.
Simón,
M. (2010) Apuntes TAFAD asignatura AFI.
