INICIACIÓ A LA PILOTA VALENCIANA MITJANÇANT JOCS
ESPORTIUS MODIFICATS
Vicent Ferrer,
Universitat de València (Silla)
Victor Primo,
Universitat de València (Silla)
Manuel Tur,
Universitat de València (Fortaleny)
Vicent
Santamatilde, Universitat de València (Sueca)
1- Introducció
-
“Iniciació
a la pilota valenciana mitjançant jocs esportius modificats” és un projecte del
qual es podria basar una unitat didàctica en l’àmbit escolar. Ja existeixen
escoles i instituts on s’ha instaurat aquesta proposta, inclús hi ha llocs on
la repeteixen en diversos cursos donant-li una gran importància a la pilota
valenciana pel fet de ser un esport quasi autòcton.
Nosaltres el que hem buscat elegint aquest tema és crear
nosaltres el nostre propi model d’ensenyament d’aquest tipus d’iniciació
esportiva. Utilitzant referències com la de Devis.J , Lizandra.J i altres, hem
procurat, utilitzant com aquestes referències de guia, desenvolupar una unitat
didàctica per a l’ iniciació a la pilota valenciana mitjançant jocs esportius
modificats on s’incorporen tots els principis metodològics apresos.
2-
Model horitzontal comprensiu
-
Influencia
britànica. Estes provenen fundamentalment d’un grup de professors de la
Universitat de Loughborough, Thorpe, Bunker i Almons (1986) que heretaren
algunes idees i pràctiques sobre el paper del joc en l’ensenyança. Aquest model
està representant per els treballs de Devís i Peiró (1992-1995). Aquests autors
elaboren un projecte curricular per a l’educació física escolar, dirigit als
principals grups de jocs esportius.
-
De la tàctica a la
tècnica. Esta forma d’abordar l’ensenyança dels jocs esportius s’orienta
mitjançant l’ús de jocs modificats que posseeixen similituds tàctiques amb els
esports estàndard de cada tipus o forma de joc esportiu.
-
L’ensenyança tindrà
que basar-se en diversos esports i, per a tractar d'aprendre els conceptes
tàctics, tindrem que utilitzar diferents tipus de camps, xarxes, altures,
mòbils, raquetes, material...
-
Hi ha que
comprendre de què va el joc. Sols així aconseguirem el màxim coneixement i
podrem obtindre el rendiment adequat el qual volem potenciar.
3- Canxa dividida
-
Els jocs de canxa
dividida, entren dins de la classificació definida en el model horitzontal
comprensiu que definiren J. Devís i C. Peiró. La definició d’aquets jocs és:
aquells en els quals busquem rebre el mòbil i intentar enviar-lo al camp
contrari per a que l’equip rival no puga tornar-lo, i si el torna li ha de suposar
un esforç superior, podent nosaltres rebre-ho en condicions, ocupant els espais
de forma correcta mitjançant desplaçaments. Aquestes són unes de les
característiques dels jocs esportius modificats de canxa dividida: el mòbil,
amb una gran varietat, pilotes, cometes, indiaques, volants... ; l’implement
amb el què es colpeja eixe mòbil: la mà, una raqueta, una pala... els jugadors,
al ser jocs d’adversari sempre hi haurà algú a qui enfrontar-se, etc.
4- Principis tàctics
- Individuals
a.
Enviar el mòbil a un espai lliure, lluny de l’oponent
(Devís, 1996).
b.
Desplaçar al contrari. Consisteix en jugar el
mòbil a cada costat del terreny de joc per a provocar que el contrincant estiga
constantment en moviment.
c.
Recuperar la posició base lo mes ràpidament possible.
d.
Explotar els punts dèbils del contrari.
e.
Utilitzar els punts forts propis i defendre
els dèbils.
f.
Translladar-se en diagonal.
g.
Davant de situacions compromeses, elevar el
mòbil.
h.
Fintar i agafar a contrapeu.
- Dobles (A més dels descrits anteriorment):
a.
Ajudar al company.
b.
Guanyar la ret/línea/espai.
c.
Jugar amb precisió.
- Equips (A més dels descrits anteriorment):
En defensa
a.
Cobrir els espais del propi camp delimitant
les funcions (recepció, bloqueig, defensa en segona línea, defensa front una
finta...)
b.
Coordinar-se amb els companys per a la
recepció del mòbil.
c.
Ajudar als companys i anticipar-se a les
accions dels seus oponents.
En atac
d.
Enviar el mòbil cap als mals receptores del equipo
contrari o als espais lliures o d’interferències.
e.
Distribuir-se en l’espai delimitant funcions
i coordinant les accions per a construir un atac sòlit.
Hi hauria que afegir principis
dels jocs que en els de canxa dividida es comparteix el terreny de joc (vid. González
Herrero, 1996). Aquets serien els que sorgeixen en el raspall, modalitat de
pilota valenciana:
a.
Obstaculitzar el colpeig del oponent.
b.
Llevar-se de la trajectòria de la pilota per
a facilitar el colpeig del company.
c.
Coordinar-se amb el company per alternar els colps
de la pilota.
d.
Avançar la línea de colpeig.
5- La pilota
valenciana
-
La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià. Dos jugadors o equips
front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades
regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passa per sobre d'una
corda o avança unes ratlles en terra.
Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota,
s'anomena Pilota valenciana per
distingir-la d'altres jocs de
pilota, com la pilota basca, que
es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit
de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte
de joc o les comarques en què es practiquen.
Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota
valenciana es
caracteritzen per què els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota
amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general,
s'hi pot
jugar al carrer o en un trinquet.
Jugada des de temps immemorial
per pobles tan diversos com els maies, els egipcis o els japonesos arriba a les
nostres terres per la tradició grecoromana, com tants altres dels nostres
referents culturals.
A l'antiga Grècia hi sovintegen
els testimonis de la pràctica de l'esport, sols direm que Alexandre el Gran es
va distingir com a molt bon jugador.
A Roma es practicava
universalment, era recomanat pel metges com un exercici saludable per a totes
les edats i condicions, i el practicaven el poble, els senadors i fins i tot
els mateixos Cèsars (cal remarcar les aptituds de Vespasià i Alexandre Sever),
es van fundar associacions i federacions de competició, apareixent els jugadors
professionals, que eren menystinguts pels aficionats.
Expandit pels legionaris a les
terres de l'Imperi es va practicar a França, Bèlgica, Itàlia i la Península
Ibèrica tot al llarg de l'edat mitjana amb modalitats que equivalen a les
nostres llargues i escala i corda, segons el lloc fóra obert o tancat.
-6
Modalitats de la pilota valenciana
-
Hi han dos estils:
·Estil directe: cada equip té la
seua canxa i ha de llançar, colpejar el mòbil cap a la canxa del adversari.
Les modalitats d’estil directe són les següents:
-Escala i corda: aquesta modalitat
es practica al trinquet amb una corda
col·locada al mig d’aquest a una altura de 2metres. És la modalitat més
practicada pels professionals.
-Galotxa: es juga al carrer i és
molt similar a l’escala i corda.
-Galotxetes: es juga a la galotxeta. El joc es desenvolupa per l’aire i
s’aconsegueix fer punt quan el rival no aconsegueix passar la pilota per d’alt
de la xarxa.
-Llargues: és la modalitat
considerada més antiga de totes. Es juga al carrer i la seva característica més
rellevant són les ratlles, que van traslladant-les segons on detinguen la
pilota l’equip contrari quan li toque fer-ho, i així anant avançant fins a
aconseguir les dos ratlles i realizar així els “quinzes”.
-Pilota Blanca: aquesta modalitat és molt practicada a l’Horta Nord.
-Pilota Grossa: aquesta modalitat és la precursora de les galotxetes.
Actualment sols es practica a la zona de l’Abdet i a Parcent.
-Raspall: aquesta modalitat es pot jugar tant al trinquet com al carrer. Es
juga pel terra com bé diu el seu nom s’ha de raspallar el terra per colpejar la
pilota. El raspall juntament amb l’escala i corda són les modalitat amb més
professionals.
·Estil indirecte: es comparteix la canxa de joc, és a dir, els equips estan
dispostos en un mateix espai on llancen el mòbil contra un mur i aquest torna a
la mateixa canxa perquè sigua colpejada pels adversaris.
Les modalitat de l’estil directe són les següents:
-Frare: es juga a un espai rectangular tancat on cada jugar colpeja la pilota
contra un mur perquè li done el adversari. En el mur on llancem el mòbil te dos
bisells als cantons de la paret anomenats frares els quals permeten que la
pilota realitze diferents efectes. Al mur on es colpeja té una ratlla on ens
delimita l’altura mínima que ha de tindre el colpeix (90cm).
-Frontó: es semblant al frontó basc, però es diferencia per les dimensions
del frontó, més curt a valència, i la pilota amb la què es juga és més rapida.
7-Propostes
metodològiques (per a l’ iniciació a la pilota)
-
Nosaltres hem vist interessant el fet de treballar l’
iniciació a la pilota mitjançant jocs esportius modificats pel fet què es poden
treballar tots els aspectes que engloben les modalitats i aprendre a jugar amb
un cert coneixement de totes aquestes sense realment estar jugant a elles.
Per a dur a terme el projecte,
necessitaríem saber de quines instal·lacions, materials i alumnes precisem.
Donat que aquests aspectes no es poden saber fins a no tindre un grup i un lloc
definit on treballar amb aquesta proposta, en farem una estàndard de la que es
puga partir com a referència.
Els jocs que utilitzaríem sempre
tindrien la major participació possible per part de tots (tan xics com xiques,
tan menuts com majors...); sempre simplificarien la tècnica donant-li poca
importància al “què”, ampliant la part tàctica incidint en el “per què”; no
serien excloents en el que un alumne puga deixar de jugar per circumstàncies
del propi joc.
Dit açò, dividim els jocs segons
el principi tàctic principal que treballen. De forma progressiva, de més
individuals a més col·lectius, descrivim els jocs segons com els impartiríem:
I. Jocs en els què es
treballe la buscada amb el mòbil de espais lliures en el camp rival lluny del
oponent.
II. Jocs en els què es
treballe l’ocupació d’espais lliures i la recuperació de la posició.
III. Jocs en els què es
treballe l’ocupació equilibrada dels espais respecte als companys.
IV. Jocs en els què es
treballe la buscada dels punts febles de l’equip rival per colpejar el mòbil.
V. Jocs en els què es treballe
la forma d’avançar la línea de colpeig.
Tot i aquesta classificació, els
jocs poden tindre diversos aspectes tàctics, no es precís que sols tinguen el
què s’està treballant, però sí que serà en el que es farà més incidència.
8- Jocs
esportius modificats de pilota: beneficis
-
Facilita la
participació de tots els participants, sobretot dels que presenten menors
habilitats motrius i capacitats físiques o un bagatge pobre en aquesta
activitat. Açò es possible gràcies a la disminució de la tècnica i l'exageració
de la tàctica.
-
Permet la no
discriminació dels membres femenins del grup.
-
Major igualtat al nivell de competició. Al reduir tant la
tècnica els més hàbils ja no tenen tanta avantatge sobre els menys hàbils.
9- Competències
-
Dins d’aquest viatge en el món de la pilota
valenciana, els alumnes sotmesos a aquesta proposta d’iniciació esportiva
mitjançant jocs esportius modificats, deuran adquirir certes aptituds i
actituds per a saber si el mètode empleat es l’adequat.
Aquestes aptituds i actituds o competències
a aconseguir seran la base per la que es regiran les sessions pràctiques. Donat
que estem imposant el mètode horitzontal comprensiu, deguem mantindre eixa
línea i no demanar-li en ningun moment a un alumne que s’ensenye a colpejar un mòbil
de certa manera amb una tècnica analítica, sinó ensenyar-lo per a que puga
saber quan i per què utilitzar un colp o altre.
Es podrien dividir, les competències,
en dos tipus: aptitudinals i actitudinals.
o
Competències aptitudinalsàaquelles
referides a l’aprenentatge d’accions tàctiques:
A.
L’alumne deu adquirir la capacitat de decisió
front a situacions motrius.
B.
Si l’alumne tenia ja coneixements tàctics,
millorar-los, i si no, adquirir-los.
C.
L’alumne deu d’aprendre a utilitzar els colps
al seu favor o al del seu equip.
D.
És precís que l’alumne comprenga en cada
moment el per què de cada acció i si no és l’acció correcta.
o
Competències actitudinalsàaquelles
referides a l’aprenentatge de reaccions o postures dins del joc.
A. La bona acceptació
de la participació de tothom.
B. El respecte i
no despreci per els menys avançats dins del joc.
C. L’alumne ha
de comprendre que el guanyar no importa.
10- Sessió
explicativa
PILOTA VALENCIANA
|
DATA:
|
SESSIÓ:
|
DURACIÓ: 2h.
|
ESPAI I MATERIAL:
Pista de frontó, cons i pilotes de tenis i goma.
|
OBJECTIUS:
-
Treballar el llançament del mòbil
al espai lliure.
|
|
ESCALFAMENT
|
||
Explicació del exercici
|
Representació gràfica
|
Temps
|
TASQUES
|
||
PART PRINCIPAL
|
||
Explicació del exercici
|
Representació gràfica
|
Temps
|
-
Dividir el terreny de joc en
dues parts iguals, de tal forma que es creen dos zones, dreta i esquerra. Es
realitzarà un 1x1 on el que llança, buscarà la meitat de la pista buida i el
altre canviarà de meitat i la posarà a la meitat que quede lliure, així successivament.
(Aplicable a mur i amb red).
-
Dividir el terreny de joc en
dues parts iguals, de tal forma que es creen dos zones, davant i darrere. Es
realitzarà un 1x1 on el que llança, buscarà la part de la pista buida i el
altre canviarà de part i la posarà a la meitat que quede lliure, així successivament.
(Aplicable a mur i amb ret).
-
Jugarem amb la pilota pegada a
terra, formarem dos equips de 3 o 4, cada equip tindrà la seua meta, es
tracta de arribar a la meta contraria amb un toc per equip de forma
alternativa, el jugador podrà controlar per a que puga buscar millor la zona
lliure.
|
||
TORNADA A LA CALMA
|
||
Explicació del exercici
|
Representació gràfica
|
Temps
|
-Estiraments.
-Conclusions y postes en comú.
|
||
11-
Bibliografia
-
Devís, J. i Peiró,
C. (2007) La inciaición de los juegos deportivos: la enseñanza para la
comprensión.
-
Devís, J. (2013).
Models d’ensenyament.
-
Pàgina web de la
federació de pilota valenciana.
